A veire cada jorn lo sieu pòble s’aconsomir dins un sòm mortal, lo de l’oblit d’el-meteis, arriba sovent a l’autor de soscar a qualque pòble imaginari, tescut, tot segur d’elements de realitat, mas que constituis en se una sintèsi cap e tot utopica. Aquel pòble sieu ideal, Bardòu a causit de l’evocar, en dos volumes poetics distincts. Aqueste recuèlh es lo primièr dels dos. S’apèva sul pòble eroïc de l’Aragon Naut, tèrra libertària, nafrada puèi desertada, trevada de sòmnis, d’ideals e d’espèrs, de dignitat, d’orrors remembradas, de gaug e de dolors. Res de comun, o auretz plan comprés, amb una brocadura toristica portant sus la Província d’Òsca. Aque obratge constituís de franc còr un omenatge ferverós als anarquistas republicans d’Aragon Naut que se levèron sense cap de commandamennt, per defendre contra lo franquisme, lo fascisme e lo nazisme, e aiçò fins a la mòrt o a l’exili, lor ideal de vida frairala e solidària.
L’anma del poèta Franc Bardòu parla sovent de lutz. Òr la quista de la lutz a un nom plan pauc misteriós per aqueste autor. Se ditz « fotografia », una passion eretada quand èra fòrça jove encara, del sieu paire. Dins aqueste recuèlh — coma dins mantes recuèlhs seguents, d’ara enlà —, l’artista s’es adonat al plaser de confrontar creacion fotografica e creacion poetica.
A cadun dels seissanta poèmas correspond donc aicí una fotografia, ligats totes dos a una meteissa tematica. Totes aqueles images son estats preses en Aragon Naut.
Poèmas estraits del recuèlh
« Bruma de oro, el occidente alumbra La ventana. El asiduo manuscrito Aguarda, ya cargado de infinito.
Alguien construye a Dios en la penumbra. Un hombre engendra a Dios. »
Jorge Luis Borges
in Baruch Spinoza
XVI
L’ombra de cada ostal, tressalh dins cada plaga, a plan tescut de ser los joièls de tas glèisas, en lordassant los murs de vergonha pesuga, la dels enfants del Crist predicant per la mòrt del propdan pensatiu, colpable de pensar e de se causir vida. A, tos joièls precioses, sants grasals minerals per beure a las lagremas.
« Nebla d’aur, l’occident alambra / La fenèstra. Lo ponctual manescrit / Espèra, ja cargat d’infinit. / Qualqu’un construtz Dieu dins la penombra. / Un òme engimbra Dieu. »
« De pronto, el aire se abatió, encendido, cayó, como una espada, sobre la tierra. ¡Oh, sí, recuerdo los clamores! »
Jose Augustin Goytisolo
in La guerra
XXI
Ai vist, a l’ombra de ton nom,
tèrra sèca, una plaga fonsa.
Una laca espançada
a l’estelum fondut
dins lo plomb de las armas,
del dòl, de las ardadas
mandadas pels calucs
que non volián de tu
qu’umiliada e plan muda
al suèlh de lor orguèlh
de racalha en costume.
« Subte, l’aire / s’abatèt, incendiat, / caiguèt, coma una espasa, subre la tèrra. A, òc, / me remembri las clamors ! »
« Sobre la realidad del recuerdo te escribo y — lo que tengo — mis palabras remito, no al soñado personaje simbólico sino a la oscura herencia temblorosa que dejaron tus hombres a la vuelta de tantas esquinas europeas. »
Ángel Crespo
in Carta al siglo XII
XXXII
T’ai vista, tèrra retrobada,
joièl fin de fraternitat,
lagrema d’unas encontradas
eternizadas de desir,
de plaser, d’esmai, de solaç,
mas tan nuda, tan despoblada
coma lo desèrt de ma lenga,
que son silenci sepulcral
li dona tant d’aire a la tieuna.
« Sus la realitat dels remembres t’escrivi / e, tot çò qu’ieu ai — mas paraulas / adreci, mens al personage somniat e simbolic, / qu’a l’eretatge escur e misteriós / que daissèron tos òmes als caires de tant / d’espacis europèus. »
Se procurar
los recuèlhs
Per comandar, aquò es simple :
Escrivètz dirèctament a TròbaVox, per corrièl, a l’adreiça qu’avètz aicí : troba.vox@wanadoo.fr
Retrobatz las òbras de Franc Bardòu dirèctament suls punts de véndias occitans coma Librairie Occitania (M. J. Thourel), Espaci Occitan dels Aups, La Tuta d’Òc.
