Mantèls d'exili
Entre Calancas marselhesas e vals prigondas de Cabardés, Franc Bardòu a reculhit aicestes poèmas d’abril de 2017, des poèmas d’exili, tescuts d’aqueste sentiment de non se poder mai orientar dins un mond que sembla cada jorn mai estranh, estrangièr, voidat de tot sens, « car nos no em del mon ni.l mon no es de nos… », coma o disiá ja la pregària catara amagada dins los registres inquisitorials de Jacmes Fornièr, al sègle XIV.
Inicialament pensats per èsser totes clamats sus scèna, a l’entorn del tèma de l’exili, e abans lo long trabalh de memòria que l’autor alestiguèt un pauc mai tard sus l’exili republican catalan, basc e castilhan, se parla d’un exili metafisic, de la casuda de las belugas de lutz etèrna dins de mantèls de carn, de tunicas d’oblit, sailadas de temps, d’espaci e d’illusions egoticas, coma o assajavan d’illustrar los mites crestians dits « catars » de la Glèisa dels Bons Crestians medievals.

Poèmas estraits del recuèlh
« Amor es estrangièr als dos monds,
en El son enclausas las setanta doás folias. »
Mowlânâ Jalâl Ud-Dîn Balkhî Rûmi
Luènh d’ela
Cara de luna, mans de brancas,
Sa canta de boscatge al bren
Comala d’aucelilha fonsa,
Passa davant los uèlhs dels sòmnis
Sul camin blond de ta paraula,
Rajant, votz verda de la selva
Davant d’ivèrns mortificats
De ciutats vanas e desèrtas :
Anar, d’ara enlà, exiliat
Luènh de sa gràcia inoblidabla ?
« Sèm d’enaut e tornam cap amont,
de la mar venèm e tornam a la mar. »
Mowlânâ Jalâl Ud-Dîn Balkhî Rûmi
Atal se tròba l’autre mond
T’ai esperada, somniada,
creguda veire, apercebuda,
contemplada, amada, beguda
de lutz, de flairor d’aura muda ;
puèi t’ai pregada e t’ai perduda,
uèlhs acrancats a l’alba clusa,
dins la carn desfatada e nusa
d’una dolor per sempre crusa,
sa sang negra de tenebror
dostant tinta al trobar melhor.
E dins l’orror d’aquel mal mond
ont larguesa de còr s’escond,
ai begut a la font amara
de las certesas, quand s’esmara
tota umanitat dins l’òr brun,
luciditat del calabrun
a contrabriu de las folors
que t’inventan mila colors
mentre que negra es la claror
de la tròba ont jai ta furor.
Per una senda somniada,
una ombra aviái apercebuda,
oblidada tre que beguda,
daissant cadun a far la muda
de sa carn passida e perduda,
per una òrta secreta e clusa
ont jai la vertat, dòmna nusa :
la vida, la cal chapar crusa
dins sa rauba de tenebror
per ne trobar tot çò melhor.
Atal se tròba l’autre mond
que l’agantas quora s’escond,
dins lo clòt d’una manta amara
ont tota libertat s’esmara,
tre que t’abrandas dins l’òr brun
del finimond al calabrun.
S’i amòrtan d’anticas folors
del nom tieu cenhent las colors
per se prefondre a la claror
de la Tròba, amor en furor.
a Carles Peitavin
Lo planh de Cabaretz
Las flambas e los crits,
Las armas e los trucs,
Lo dòl,
Los innocents ferits
E nòstre rei vençut,
Lo dòl.
E ven lo temps maldit
Que tot nos i es perdut,
Lo dòl
E lai anam faidits,
Ni dòmnas ni mai druts,
Lo dòl
E mai l’exili.
Se procurar los recuèlhs
Per comandar, aquò es simple :
Escrivètz dirèctament a TròbaVox, per corrièl, a l’adreiça qu’avètz aicí : troba.vox@wanadoo.fr
Retrobatz las òbras de Franc Bardòu dirèctament suls punts de véndias occitans coma Librairie Occitania (M. J. Thourel), Espaci Occitan dels Aups, La Tuta d’Òc.
