Nocturnal d'errança
Aqueste libre se presanta coma un fais de vèrses alambrats. Constituís un fòrt volume, nascut de la compilacion de prèp d’un dotzenat de recuèlhs poetics successius. Franc Bardòu i a liurat son desespèr, sa ràbia e son descòr d’un mond que vei periclitar dins un cinisme abjècte, egocentric e van, menant cadun a l’orror de refusar l’Autre, a desarmar globalament, puèi a descaire en solitud.
Fargat, cinc ans de temps, al fogal de patiments e de revolucions que non sabon mai nàisser, dins una lenga que non sap sempre pas morir, per amor qu’es lenga embrandada, qu’el saca, pentacòsta profana, al morre d’aquela societat que non se sap mai viure, lo poèta esmarrat desgruna sas nuèits sense sòm, un capelet de brasas, velhant, mas sense i creire gaire, als brutadors d’unes grands sers que tota vanitat s’i escampilhariá vent de cendres dins las flambas d’amors retrobats, d’amors que degun non sap pas mai viure.
Los mots son aicí los pavats d’una lenga en revòlta contra l’inanitat que non pòt que la menar pèrdre. Ja que cap mai revòlta, d’ara enlà, non la sauriá salvar. Mas en son còr brandant, aicesta lenga, ela, sap, en se consumissent d’amor despuèis son origina, cossí salvar tota justa revòlta. Anam lèu a las barricadas, per una poetica de l’insurreccion !

Poèmas estraits del recuèlh
Nothing. The air outside
burns my eyes.
I’ll put them out
and get rid of the burning (2)
Jim Morrison
La ciutat alobatida - 1
Doçor d’alabastre al colcant
dels endemans desencantats,
quand sonque un pauc de jorn encara
continua de’t rementar
lo personatge que foguères
entre un matin tornat de badas
e un ser tombat d’ont que siá,
doçor pasmens, doçor discreta
coma un fernir tra los ramatges
de selvas per sempre perdudas.
Lo cèl sense astre vira al brun
dins lo còrs coma un pal plantat,
e la fenèstra ven mai rara
que lo lum, per t’assabentar
del tomple qu’un temps t’i cerquères,
trevant carrièras desertadas
dins un rambalh
qu’afranquissiá,
tala la plaga mai secreta,
d’elegits naufregats, sense atge,
que t’aurián tas tèrras rendudas.
2 : Pas res. L’aire defòra / me crema los uèlhs. / Los arrancarai / e serai desliurat de la dolor.
Metadòna - 5
Ai set…
E coma al cèl i viran sèt,
cinc mas plagas patisson sempre
las dolors que del mond retrasi,
flairor d’orgulh, mantèl de pèiras
casudas, Babilònia l’ultima,
pèl rufa dels ostals brandants
tota sa posca de meçorgas,
sisclal del vent per las arroïnas
de las fes lèu abandonadas
per dògmes amb o sense dieus
que barran de sos crits l’asuèlh,
sabor de fèl e de bordilhas,
d’ortalissa emplamidezidas,
d’aiga pesuga, de carn cava
voida d’esfòrç, voida de vida,
al pal sempre estacada, e clausa,
dolors que del mal mond restrasi,
non vesi enlòc mai qu’engan
tescut de tardor e de pluèja,
que páur clavada a la paret
d’immòbles lèu desfenestrats,
d’orror que son nom s’es sacat
al fons del potz e de l’ivèrn,
per non ne tornar mai montar
qu’al tot darrièr jorn del judici,
quand çò void al sieu void s’acara,
dolors qu’al cim de las bordilhas
m’escartairan, òrba luenhor
apiejada contra los monts
dessecats de l’indiferéncia…
Ai set… d’amor inextinguible
e non m’acordatz que vinagre !
Portatz me’n lèu qualque barrica
qu’encara al cim de las destresas
que degun mai non vòl saber
lo nom d’aqueles qu’i patisson,
mai que mai s’aqueles, son eles,
ne vos farai vin per de savis
e metadòna pels perduts.
Ai set… coma d’astres al cèl,
un cèl tant mut coma mon pòble.
L’omba a quitadas sas termièras - XXIV
Uèlhs innervats de solelh,
mans cargadas de montanhas
que trenavan flors d’auristres,
va nus, despolhat de vent,
persemenant sas lagremas,
piadas cap a l’enlòc mai,
tras las ridèlas de pluèjas
sanguinosas e saladas.
Amb sos passes anaurats
de flambas subre l’asuèlh,
lo mendicaire oblidat
te fa beure lo calelh.
Lo beves tot, d’un sol glop,
fins a i grelhar de tèrra
en cèl escur sense espèra,
puèi t’i escampilhas granilhas.
O t’enauras : te pren lèu !
O t’arrapas e t’enraiças
fins a las sasons seguentas,
sempre meteissa cançon !
Mas aquela, un jorn, s’agota
que son repic ja s’abranda
dins la claror fulminala
d’una nuèit sense endeman.
Se procurar los recuèlhs
Per comandar, aquò es simple :
Escrivètz dirèctament a TròbaVox, per corrièl, a l’adreiça qu’avètz aicí : troba.vox@wanadoo.fr
Retrobatz las òbras de Franc Bardòu dirèctament suls punts de véndias occitans coma Librairie Occitania (M. J. Thourel), Espaci Occitan dels Aups, La Tuta d’Òc.
