Cançonièr d'un temps esperdut
Un cançonièr recampa generalament paraulas de cançons, dins una perspectiva deliberadament lirica. Aqueste obratge non manca pas de respondre a aquesta perspectiva creadoira. Foguèt redigit a la demanda de Gerard Zuchetto e Sandra Hurtado Ros, per lor permetre de metre en musica una causida larga de paraulas del temps nòstre, de la nòstra tèrra. L’ensemble se compartís en doas garbas de cançons. Mentre que la primièra es mailèu tescuda de l’influéncia de Joë Bousquet, la segonda deu mai a la memòria de Renat Nelli. Totun, aquesta segonda partida es estada alestida al contacte dirècte de l’òbra d’un autre artista, lo pintor contemporanèu Michel Toppan, cada poèma estant creat en tot mirant un de sos quadres a mièg camin de l’art figuratiu e de l’art abstrait. Una version confidenciala d’aquesta partida foguèt prensada (a compte d’autor) a un ponherat d’exemplars despuèi longtemps inaccessibles, ont cada quadre figurava en color a costat de son poèma correspondent, mas que TròbaVox a decidit fòrt aürosament de tornar editar, mas en tèxtes solets.

Poèmas estraits del recuèlh
Lo cançonièr de Tèrrafòrt - X
Trauca-te de cèl e de tèrra,
pasta-te d’arbre e de sason :
çò que’n seràs ven de çò qu’èras,
de jòi per enlà la rason,
saba e sabor de tot mistèri.
De l’afrabat que tot abasa,
pren la talent e la clartat
per enauçar fòrta ta casa
contra la fèrra cruseltat
que tot çò d’Amor lèu arrasa.
Lèva-te desnús per l’aurassa
qu’arrancarà tot çò falsièr,
ja que tot çò van tanlèu passa
coma de l’espasa l’acièr,
tre que d’orguèlh la rumor passa.
E cèrques pas endacòm mai
qu’al dintre de ta dignitat
de te levar tot d’Amor rai,
ja qu’es font de tota clartat
çò qu’a l’Autre t’òbra a jamai.
Lo cançonièr de Tèrrafòrt - XVIII
Benlèu per un matin mai verd,
benlèu pel respir del desèrt,
passarem beure l’aura fera
de l’autra man de la grand sèrra.
Benlèu per un asuèlh mai blau,
benlèu per i trapar tresaur,
passarem fugir la misèria
de l’autra man de la grand sèrra.
Benlèu per un dieu mai gadal,
o per amor, son fòc brandal,
quitarem de somiar çò qu’èra
de l’autra man de la grand sèrra.
Benlèu per un solelh mai caut,
benlèu per un palatz tan naut,
passarem culhir lo mistèri
de l’autra man de la grand sèrra.
Nellimaginalas - XIV
Dardalhanta e desnusa
en son edat de ròsa,
dobrís, a cada estona,
mila pòrtas als vents
que t’atravèrsan totes,
regas inamortablas,
amalgrat lo mirgalh
que fonda cada causa.
E la bèla claror
de sos mirars divins
te promet, sens cap mot,
d’un batèc de las cilhas,
tantas cançons d’amor
coma al cèl i a d’estèlas,
dins la ciutat de ta memòria
que lusiriá, reviscolada !
Se procurar los recuèlhs
Per comandar, aquò es simple :
Escrivètz dirèctament a TròbaVox, per corrièl, a l’adreiça qu’avètz aicí : troba.vox@wanadoo.fr
Retrobatz las òbras de Franc Bardòu dirèctament suls punts de véndias occitans coma Librairie Occitania (M. J. Thourel), Espaci Occitan dels Aups, La Tuta d’Òc.
